Ricard Martín

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Paella, l’arròs del senyoret, l’arròs negre, l’arròs a la milanesa, l’arròs al forn, l’arròs caldós de galeres, l’arròs a banda amb pop... Busqueu un restaurant especialitzat en paelles i altres arrossos? Us entenem, perquè a nosaltres també ens encanten els plats que tenen com a protagonista aquesta gramínia meravellosa. Per això, us hem triat restaurants boníssims que claven el punt de cocció amb el millor producte. Si us quedeu amb ganes de més arròs, tasteu el millor sushi de la ciutat! Sou més de menjar a primera línia de mar? Doncs, aquí. NO T'HO PERDIS: Les millors paelles de la Barceloneta     

La cuina mexicana ja fa temps que va arribar a Barcelona, i s'hi ha aposentat com Déu mana. Enrere queden aquells temps en què sota aquesta denominació només podíem parlar de nauseabunds locals de menjar ràpid tex-mex. Ara trobem la gastronomia de Mèxic, barroca i exuberant, patrimoni de la humanitat, en totes les seves variants: des de restaurants on menjar ràpid un taco fenomenal, fins a locals que executen amb mà mestra una cuina feta amb paciència de sant, tradició precolombina i més de 50 ingredients per plat. I si voleu conèixer uns altres matisos de picant, tasteu la millor cuina peruana de Barcelona.  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona  

Al igual que muchas otras cocinas latinoamericancas, la mexicana ya hace tiempo que llegó a Barcelona, y se ha aposentado como Dios manda. Atrás quedan aquellos tiempos en que bajo esta denominación solo podíamos hablar de nauseabundos locales de comida rápida tex-mex. Ahora encontramos la gastronomía de México, barroca y exuberante, patrimonio de la humanidad, en todas sus variantes: desde restaurantes donde comer tacos fenomenales, hasta locales que ejecutan con mano maestra una cocina hecha con paciencia de santo, tradición precolombina y más de 50 ingredientes por plato. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! Amb tantes idees tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡Con estas ideas tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

No hi ha barri de Barcelona on no es mengi bé. Tanmateix, n’hi ha alguns on es menja especialment bé, com ara la Barceloneta. És la destinació preferida dels barcelonins i barcelonines quan el cos demana Mediterrani, arrossos, peix i marisc. Als seus carrers hi ha restaurants centenaris que formen part de la història gastronòmica de la ciutat i d’altres de més nous que estan a l’altura dels veterans. Perquè aquí menjar al costat del mar no és només una qüestió de postal: també hi ha ofici, producte i molta tradició als fogons. Des dels clàssics de sempre fins a les obertures que reinterpreten la cuina marinera, l’oferta dona per perdre-s’hi... i repetir. L’arròs, sempre al seu punt En aquesta llista hi trobareu les adreces imprescindibles per gaudir d’un bon arròs a tocar de la platja o prou a prop per sentir la brisa marina. Bon profit! NO T’HO PERDIS! Els millors bars de la Barceloneta Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

No hay barrio en Barcelona donde no se coma bien. Sin embargo, en algunos de ellos se come especialmente bien, como en la Barceloneta. Es el destino favorito de barceloneses y barcelonesas cuando el cuerpo pide Mediterráneo, arroces, pescados y mariscos. En sus calles hay restaurantes centenarios que forman parte de la historia gastronómica de la ciudad y otros más nuevos que están a la altura de los veteranos. Porque aquí comer junto al mar no es solo una cuestión de postal: también hay oficio, producto y mucha tradición en los fogones. Desde los clásicos de siemprehasta las aperturas que reinterpretan la cocina marinera, la oferta da para perderse... y repetir. El arroz, siempre en su punto En esta lista encontraréis las direcciones imprescindibles para disfrutar de un buen arroz a pie de playa o lo suficientemente cerca para sentir la brisa marina. ¡Que aproveche! ¡NO TE LO PIERDAS! Los mejores bares de la Barceloneta Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.    

Alt Heidelberg no es exactamente un restaurante alemán, sino el glorioso pastiche resultante de cruzar un bar histórico de Barcelona con el producto y la estética germánicos. Es decir, un precursor de los catalanísimos frankfurts que abrieron por aquí a principios de los setenta. Fundado en 1934 por Joan Font y Joan Figueres, ha sobrevivido a la Guerra Civil, la posguerra, unas cuantas crisis y, sobre todo, a los fondos de inversión. Sigue clavado en la Ronda Universitat, refugio de estudiantes y clase media, con precios casi de principios de los 2000. Algo que hoy ya parece ciencia ficción. En una zona agujereada por el turismo como un gruyer, Alt Heidelberg es un ancla urbana sólida y cargada de memoria sentimental. Siempre me he preguntado si el nombre alude a una región montañosa o, más bien, a un Heidelberg alternativo: aquel donde, en una carta kilométrica, conviven los pimientos de Padrón, los mejillones de roca y el pijama con la kartoffelsalat, el gulasch y el schnitzel. Bocadillo barroco, plato combinado o gulasch... ¡Aquí tienen de todo!    

Alt Heidelberg no és ben bé un restaurant alemany, sinó el pastitx gloriós que resulta d’encreuar un bar històric de Barcelona amb el producte i l’estètica germànics. O sigui, un precursor dels catalaníssims frankfurts que van obrir aquí a començaments dels setanta. Fundat el 1934 per Joan Font i Joan Figueres, ha sobreviscut a la Guerra Civil, la postguerra, unes quantes crisis i, sobretot, als fons d’inversió. Continua clavat a la ronda Universitat, refugi d’estudiants i classe mitjana, amb uns preus gairebé de principis dels 2000. Fet que avui ja sembla ciència-ficció. En una zona foradada pel turisme com un gruière, Alt Heidelberg és una áncora urbana sólida i de memòria sentimental.  Sempre m’he preguntat si el nom al·ludeix a una regió muntanyosa o a un Heidelberg alternatiu, aquell on, en una carta quilomètrica, conviuen els pebrots de Padrón, els musclos de roca i el pijama amb la kartoffelsalat, el gulasch i el schnitzel. Entrepà barroc, plat combinat o goulash... Aquí tenen de tot!     

Que un restaurante sea muy grande y que pertenezca a un grupo de restauración no quiere decir que las cosas no se puedan hacer muy bien hechas. Y este es el caso del restaurante Nomo Eixample: estamos en un espacio de 570 m² y con capacidad para 120 comensales, y a pesar de ello, no se pierde la sensación de intimidad: el diseño de Ricard Trenchs, de Trenchs Studio, crea un espacio que transmite calma mediante la utilización de pocos materiales, pero que a la vez genera una experiencia cálida y sobria. La separación de las mesas y una sabia utilización de la luz exterior, contrastada con los tonos cromáticos neutros, hacen que el comensal se sienta recogido, a pesar de las grandes dimensiones del espacio de este excelente restaurante de alma japonesa y mediterránea. Pero esto no es un catálogo de interiorismo. Lo que realmente importa de Nomo es la labor del chef Naoyuki Haginoya, que ha conseguido la proeza de armar una carta enorme en la que todos los platos funcionan y, a pesar de la gran variedad de apartados y estilos (nigiris, gyoza, parrilla robata, fideos y arroces, apartado de crudos, plancha y tempura...), a menudo alcanza la excelencia de la hiperespecialización japonesa. Y todo ello sin traicionar su estilo personal de cocina nipona enamorada del Mediterráneo. Ved el ebi chili: fideos kataifi, finísimos y crujientes, con langostinos picantes y un huevo frito, suculento triple paseo mediterráneo, asiático y catalán. O su ya clásica croqueta de rabo de toro. Los nig

Que un restaurant sigui molt gran i que pertanyi a un grup de restauració no vol dir que les coses no es puguin fer molt ben fetes. I aquest és el cas del restaurant Nomo Eixample: som en un restaurant de 570 m² i capacitat per a 120 comensals, i malgrat això, no es perd la sensació d'intimitat: el disseny de Ricard Trenchs de Trenchs Studio crea un espai que transmet calma a través de la utilització de pocs materials, però que alhora genera una experiència càlida i sòbria. La separació de les taules i una sàvia utilització de la llum exterior, contrastada amb els tons cromàtics neutrals, fan que el comensal se senti recollit, malgrat les grans dimensions de l'espai d'aquest excel·lent restaurant d'ànima japonesa i mediterrània.  Però això no és un catàleg d'interiorisme. Allò que realment importa de Nomo és la tasca del xef Naoyuki Haginoya, que ha aconseguit la proesa de bastir una carta enorme on tots els plats funcionen, i on tot i la gran varietat d'apartats i d'estils (ngiris, gyoza, graella robata, fideus i arrossos, apartat de crus, planxa i tempura...) aconsegueix sovint l'excel·lència de la hiperespecialització japonesa. I tot plegat sense trair el seu estil personal de cuina nipona enamorada del Mediterrani. Vegeu l'ebi chili: pasta de fideus kataifi, finíssims i cruixents, amb llagostins picants i un ou ferrat, triple passeig mediterrani, asiàtic i català. O la seva ja clàssica croqueta de cua de bou. Els nigiris són d'una altra galàxia, fa el que li dona la gana,

Viaggio in Italia, con nombre de peli de Rossellini, es un oasis de helado de verdad en medio del bullicio turístico. Justo delante de la Casa Vicens, Fabio Ceresa –un excomercial de maquinaria de frío de Brescia que decidió cambiar de vida en 2017– huye de los toppings y del helado industrial. Su receta es rigurosidad sencilla y laboriosa: pasteuriza leche fresca, elige fruta madura o tritura avellanas de verdad, por ejemplo, sin grasas ni colorantes. Hechos con agua de los Pirineos y poco azúcar, sus helados son "simplemente los que se hacen en una heladería italiana artesana tradicional". Y esto los sitúa entre las mejores heladerías de Barcelona.  En este rinconcito de barrio, Ceresa renueva cada día 14 sabores de helado, la mitad de ellos veganos y sin gluten. Hay clásicos y hallazgos como el sorbete de hibisco y menta –donde masticas las hojas de hierba aromática fresca y no el aroma de pasta de dientes– o un Cappuccino Biscottino cremoso, un helado de sabor cálido e intenso que junta el café y la galleta, y que es pura Italia. En su tierra, la licencia de helado artesano exige obrador propio para proteger al consumidor de la picaresca industrial y Ceresa reclama que se haga lo mismo en España. También encontraréis un rinconcito de café con café a la italiana –que escasea en Barcelona– y el affogato, la combinación entre café exprés italiano y una bola de helado.

Viaggio in Italia, amb nom de peli de Rossellini, és un oasi de gelat de debò al bell mig del guirigall turístic. Just davant de la Casa Vicens, Fabio Ceresa –un excomercial de maquinària de fred de Brescia que va decidir canviar de vida el 2017– fuig dels toppings i el gelat industrial. La seva recepta és rigorositat senzilla i laboriosa: pasteuritza llet fresca, tria fruita madura o tritura avellanes de veritat, per exemple, sense greixos ni colorants. Fets amb aigua dels Pirineus i poc sucre, els seus gelats són "simplement els que es fan en una gelateria italiana artesana tradicional". I això ja la situa entre les millors gelateries de Barcelona.  En aquest raconet de barri, Ceresa renova cada dia 14 sabors de gelat, la meitat d'ells vegans i sense gluten. Hi ha clàssics i troballes com el sorbet d'hibisc i menta –on mastegues les fulles d'herba aromàtica fresca i no l'aroma de pasta de dents– o un Cappuccino Biscottino cremós, un gelat de sabor càlid i intens que ajunta el cafè i la galeta, i que és pura Itàlia. A la seva terra, la llicència de gelat artesà exigeix obrador propi per protegir el consumidor de la picaresca industrial i Ceresa reclama que es faci el mateix a Espanya. També hi trobareu un raconet de cafè amb cafè a la italiana –que escasseja a Barcelona– i l'affogato, la combinació entre cafè exprés italià i una bola de gelat. 

Albert Roca, hijo y jefe de pastelería de la pastelería Badia Roca, que después se convirtió en Sant Croi, es un pastelero innovador por naturaleza, inquieto y comprometido con la excelencia del pastel, el chocolate y la bollería. Y durante una época fue el rey del cruasán: ganó el premio al mejor cruasán de 2009 y de 2018. Pero su pasión siempre ha sido el helado. Y en su tienda El Gelat aplica los mismos principios de heladería de alto nivel que han caracterizado su trayectoria como pastelero (¡recordemos cómo en un Time Out Fest nos sorprendió con un helado de Voll-Damm! ¡En forma de chapa de botella!). Roca cerró la pastelería y se dedicó en cuerpo y alma a su pasión helada. Instalada en una zona turística desde 2025, explica que la intención de El Gelat es difundir productos locales y evitar los horrores del helado industrial con amontonamiento de pastillas de dudoso chocolate o galletas ahogadas en colorantes. El chocolate, hecho de manera artesana, del haba a la tableta de chocolate, tiene un apartado destacado, con elaboraciones que exploren diferentes procedencias y procesos, desde el Chocolate 100% Perú de Kankel hasta propuestas más singulares como el Helado de Cáscara de Cacao. También disponen de sabores que convierten ingredientes familiares en algo inesperado. La Vainilla 3 Orígenes, elaborada con vainillas procedentes de México, Tahití y Madagascar, pero también cercanos, como un helado de Crema Catalana con bizcocho de la abuela, o el Mel i Mató del Pirineo.

L'Albert Roca, fill i cap de pastisseria de la pastisseria Badia Roca, que després va esdevenir Sant Croi, és un pastisser innovador de mena, inquiet i compromès amb l'excel·lència de pastís, xocolata i brioixeria. I durant una època fou el rei del croissant: va guanyar el premi al millor croissant del 2009 i del 2018. Però la seva passió sempre ha sigut el gelat. I a la seva botiga El Gelat hi aplica els mateixos nivells de gelateria d'alta volada que han caracteritzat la seva trajectòria com a pastisser (recordem com en un Time Out Fest ens va sorprendre amb un gelat de Voll-Damm! En forma de xapa d'ampolla!). Roca va tancar la pastisseria i es va dedicar en cos i ànima a la seva passió glaçada. Instal·lada en una zona turística des del 2025, explica que la seva intenció és difondre productes locals i evitar els horrors del gelat industrial amb amuntegament de pastilles de dubtosa xocolata o galetes afogades en colorants. La xocolata, feta de manera artesana, de la fava a la barra de xocolata, té un apartat destacat, amb elaboracions que exploren diferents procedències i processos, des del Xocolata 100% Perú de Kankel fins a propostes més singulars com el Gelat de Clova de Cacau. També disposen de sabors que converteixen ingredients familiars en alguna cosa inesperada. La Vainilla 3 Orígens, elaborada amb vainilles procedents de Mèxic, Tahití i Madagascar, però també propers, com un gelat de Crema Catalana amb pa de pessic de l'àvia, o el Mel i Mató del Pirineu. No hi ha ca

Los hermanos Mani y Magid Alam, creadores de The Fish & Chips Shop, se han asociado con el mexicano Sergio Muñoz para abrir la taquería Tacos Muñoz en Sants. Se trata de un proyecto sencillo y sin inversores externos que apuesta por comer de pie en la barra –desnuda, de cemento, industrial– siguiendo la tradición mexicana, aunque también hay una zona de mesitas. Gracias a la experiencia del chef Guillermo Campos, la carta consigue reinterpretar los clásicos con combinaciones sorprendentes y muy bien ejecutadas –como el taco de chicharrón crujiente con frijol negro o la sorprendente opción vegetariana con mole de dátil y shiitake–, aunque aquí el espíritu se mantiene en la excelencia ortodoxa de la mejor comida de calle mexicana: abundancia, suculencia y todo elaborado con carnes de una ternura impecable y salsas bien trabajadas. Ojo al taco vegetariano: una delicia de chup-chup hecha con guiso de mole de dátil –un ingrediente muy poco usado en México–, shiitake y queso. ¡Todo para mojar totopos!

Es una excelente noticia que el barrio de Les Corts acoja la propuesta familiar y casera de Tacos El Veneno. Después de años rodando por Barcelona en formato food-truck y pop-ups, Manu De la Torre y Tessi Eng –diseñadores con estudios en Elisava, de origen mexicano– en 2026 dieron el salto a un local fijo con su barra taquera. Defienden una cocina sin juegos de manos y de producto, con pescado fresco e ingredientes de mercado, recordando que en México cualquier elaboración, por sencillo que parezca el plato, lleva un proceso casi gourmet detrás para ofrecer la máxima calidad. Como diseñadores, se encargan directamente de toda la imagen de la marca, el merchandising y las ilustraciones de Tessi (de un estilo evocador entre Botero y Nadia Hafid), creando un concepto redondo. Su oferta culinaria es igual de redonda: tacos generosos como el campechano (con chorizo, bistec, torreznos y cilantro), la cochinita pibil marinada doce horas –que se puede pedir en formato Volcán con queso fundido–, o una fresca tostada de atún bluefin con salsa macha. Todo ello acompañado de unas margaritas memorables. El local es mínimo pero acogedor: una barra con taburetes desde la que vemos todas las preparaciones

Els germans Mani i Magid Alam, creadors de The Fish & Chips Shop, s'han associat amb el mexicà Sergio Muñoz per obrir la taqueria Tacos Muñoz a Sants. Es tracta d'un projecte senzill i sense inversors externs que aposta per menjar de peu a la barra –nua, de ciment, industrial– seguint la tradició mexicana, encara que també hi ha una zona de tauletes. I que per qualitat mereix estar entre les millors taqueries de Barcelona.  Gràcies a l'experiència del xef Guillermo Campos, la carta aconsegueix reinterpretar els clàssics amb combinacions sorprenents i molt ben executades –com el taco de chicharrón cruixent amb frijol negre o la sorprenent opció vegetariana amb mole de dàtil i xiitake–, tot i que aquí l'esperit es manté en l'excel·lència ortodoxa del millor menjar de carrer mexicà: abundància, suculència i tot elaborat amb carns d'una tendresa impecable i salses ben treballades. Ull al taco vegetarià: una delícia de xup-xup feta amb guisat de mole de dàtil –un ingredient molt poc emprat a Mèxic– xiitake i formatge. Tot per sucar-hi totopos! 

És una excel·lent notícia que el barri de Les Corts aculli la proposta familiar i casolana de Tacos El Veneno, sens dubte entre les millors taqueries de Barcelona. Després d'anys rodant per Barcelona en format food-truck i pop-ups, en Manu De la Torre i la Tessi Eng –dissenyadors amb estudis a l'Elisava, d'origen mexicà– el 2026 van fer el salt a un local fix amb la seva barra taquera. Defensen una cuina sense jocs de mans i de producte curós, amb peix fresc i ingredients de mercat, recordant que a Mèxic qualsevol elaboració, per senzill que sembli el plat, porta un procés gairebé gourmet al darrere per oferir la màxima qualitat. Com a dissenyadors, s'encarreguen directament de tota la imatge de la marca, el marxandatge i les il·lustracions de la Tessi (d'un estil evocador entre Botero i Nadia Hafid), creant un concepte rodó. La seva oferta culinària és igual de rodona: tacos generosos com el campechano (amb xoriço, bistec, rosta i coriandre), la cochinita pibil marinada dotze hores –que es pot demanar en format Volcán amb formatge fos–, o una fresca tostada de tonyina bluefin amb salsa matxa. Tot plegat acompanyat d'unes margarites memorables. El local és mínim però acollidor: una barra amb tamborets des de la qual veiem totes les preparacions. 

Cerdanyola del Vallès se convierte este fin de semana en la capital europea del blues. Del 2 al 11 de octubre, el Festival Internacional de Blues de Cerdanyola celebra su 35.ª edición con figuras de todo el mundo, talento catalán y estatal y espectáculos creados para la ocasión. Y como siempre, todos los conciertos son gratuitos. No hace falta comprar entrada para ver a algunos de los nombres más potentes del blues actual. Ni reservar ni hacer colas virtuales ni mandangas virtuales: solo hay que ir. Este es un punto que hay que valorar: durante 35 ediciones, el gobierno municipal de la ciudad ha apostado por un evento cultural que se ha convertido en un clásico internacional, y al que la gente de Barcelona ciudad debería hacer un poco más de caso.  Foto: Ana PopovicAna Popovic toca todas las cuerdas del blues moderno El cartel reúne generaciones y maneras muy distintas de entender el género. Veamos al veterano del soul-blues de Misisipi Johnny Rawls, con su boogie cálido; a la guitarrista serbia Ana Popovic, referente del blues-rock contemporáneo, con un amplio abanico sonoro que va desde el funk aterciopelado y bailable –que no desentonaría en coctelerías lujosas, de la manita de la disco music– pero también con canciones de blues blanco guitarrero aptas para motoristas, y a D.K. Harrell, joven revelación de Luisiana heredera del estilo de guitarra y de voz llenas de alma de B.B. King. Foto: Festival de Blues de CerdanyolaJohnny Rawls, el boogie del Misisipi También actu

Cerdanyola del Vallès es converteix aquest cap de setmana en la capital europea del blues. Del 2 a l'11 d'octubre, el Festival Internacional de Blues de Cerdanyola celebra la seva 35a edició amb figures de tot el món, talent català i estatal i espectacles creats per a l'ocasió. I com sempre, tots els concerts són gratuïts. No cal comprar entrada per veure alguns dels noms més potents del blues actual. Ni reservar ni fer cues virtuals ni mandangues virtuals: només cal anar-hi. Aquest és un punt que cal valorar: durant 35 edicions, el govern municipal de la ciutat ha apostat per un esdeveniment cultural que s'ha convertit en un clàssic internacional, i al qual la gent de Barcelona ciutat hauria de fer un poc més de cas.  Foto: Ana PopovicAna Popovic toca totes les cordes del blues modern El cartell reuneix generacions i maneres molt diferents d'entendre el gènere. Hi veurem el veterà del soul-blues de Misisipi Johnny Rawls, amb el seu boogie càlid; la guitarrista sèrbia Ana Popovic, referent del blues-rock contemporani, amb un ampli ventall sonor que va des del funk vellutat i ballable –que no desentonaria en cocteleries luxoses, agafat de la mà de la disco music– però també amb cançons de blues blanc guitarrer aptes per a motoristes, i D.K. Harrell, jove revelació de Louisiana hereva de l'estil de guitarra i de veu plenes d'ànima de B.B. King. Foto: Festival de Blues de CerdanyolaJohnny Rawls, el boogie del Misisipi També hi actuaran el cantautor de Nova Orleans Andrew Duh

Qualsevol persona que hagi estat en una celebració d'Oktoberfest sabrà que és una experiència de xerinola massificada: cues, crits, esquenes tiroleses frec a frec, centenars de clients engolint gerres de cervesa lager de litre i música folklòrica alemanya atronadora. Una cosa potser excessiva per a algú que només vol tastar la gastronomia alemanya i passar una bona estona (per a mi, la comparació seria com haver d'anar a la Feria de Abril quan només et ve de gust menjar un bon peixet fregit, braves i flamenquín). O sigui que us hem preparat una petita ruta d'Oktoberfest a Barcelona que no implica entrar en una nau industrial a fer la guerra blitzkrieg per aconseguir unes bones salsitxes. Mig litre de cervesa de la bona a 3,50 euros La ruta comença a l'Oktoberfest de la Fàbrica Moritz i Casa Moritz. En totes dues localitzacions, i fins al 18 d'octubre, hi haurà ambientació musical i temàtica per deixar clar que estan de celebració (sense que et passin pel damunt 200 coreans vestits de tirolès, com em va passar a l'Oktoberfest de Múnic el 2025). MoritzOktoberfest Aquí no només es ve a aixecar la gerra: el menjar juga a primera divisió. Jordi Vilà ha preparat un viatge per l'Alemanya gastro sense moure's de Barcelona: kartoffelsalat, bretzels, patates Pfaffenhofen, assortiment de salsitxes i garró de porc sobre pa. Aquest any debuta el sandvitx de frankfurt i, per reblar el clau, hi ha apfelstrudel i gelat de cervesa negra. Atenció també a les Flammkuchen, aka la pizza alemany

Cualquiera que haya estado en una celebración de Oktoberfest, sabrá que es una experiencia de masificado jolgorio: colas, estruendo, espaldas tirolesas frotándose, centenares de parroquianos engullendo y entrechocando jarras de cerveza lager de litro y música folclórica alemana atronando en directo. Algo quizás excesivo para alguien que solo quiere degustar la gastronomía alemana y tener un rato de alegría (para mí, la comparación sería como tener que ir a la Feria de Abril si tan solo te apetecía zamparte un buen pescadito frito, bravas y flamenquín). O sea que os hemos preparado una pequeña ruta de Oktoberfest en Barcelona que no implica entrar en una nave industrial a ejercer la blitzkrieg para pillar unas buenas salchichas.  Medio litro de cerveza de la buena a 3,50 euros La ruta empieza en el Oktoberfest de la Fábrica Moritz y Casa Moritz. En ambas localizaciones, y hasta el 18 de octubre, habrá ambientación musical y temática para dejar claro que están de celebración (sin que te arrollen 200 coreanos vestidos de tirolés, como me ocurrió en Múnich el 2025). MoritzOktoberfest Aquí no solo se viene a levantar la jarra: la comida juega en primera división. Jordi Vilà ha preparado un pequeño viaje por Alemania sin moverse de Barcelona: kartoffelsalat, bretzels, patatas Pfaffenhofen, surtido de salchichas y codillo de cerdo sobre pan. Este año debuta el bocadillo de frankfurt y, para rematar la jugada, hay apfelstrudel y helado de cerveza negra. Atención también a las Flamm

Sin ninguna duda, la crisis derivada del incremento rampante de los alquileres y que condiciona la agenda política, se ha trasladado al terreno de los restaurantes. Barcelona vive una epidemia de cierres de locales icónicos que no distingue clase social; desde pequeños restaurantes de barrio, como Ofis o Dr Zhang, hasta restaurantes enormes, como Lomo Alto/Lomo Bajo, que acaba de bajar la persiana. Ayer publicamos que El Merendero de la Mari, clásico restaurante marinero Palau de Mar en la Barceloneta, y un negocio familiar de grandes dimensiones, abierto en 1995, había cerrado por problemas económicos.  Adiós a esta terraza icónica de la BarcelonetaFoto: Merendero de la Mari "En realidad, nos cerraron antes de tiempo, ayer estaba abierto. Es hoy que ya estamos de vacaciones permanentes", me dice con sorna Rosa Maria Ribera, cuarta generación del restaurante. Su hijo, Guillem Coloma, chef, está al frente de la cocina de este icono arrocero de la Barceloneta. El motivo del cierre es muy claro: la imposibilidad de pagar el alquiler de un restaurante singular, situado en el Portal de Mar, con capacidad para más de 200 comensales, entre interior y terraza.   Ahora mismo, esta empresa familiar estaba pagando un alquiler de 53.000 euros al mes. "La renta viene del 2024, cuando nos hicieron una subida del 25 % del precio del alquiler, y tenemos un equipo de treinta trabajadores. Y en verano solíamos trabajar mucho, pero este último ha sido horroroso. Algunos mediodías hemos hecho

Sense cap mena de dubte, la crisi derivada de l'increment rampant dels lloguers i que condiciona l'agenda política, s'ha traslladat al terreny dels restaurants. Barcelona viu una epidèmia de tancaments de locals icònics que no distingeix classe social; des de petits restaurants de barri, com Ofis o Dr Zhang, fins a restaurants enormes, com Lomo Alto/Lomo Bajo, que acaba d'abaixar la persiana. Ahir vam publicar que El Merendero de la Mari, clàssic restaurant mariner del Palau de Mar a la Barceloneta, i un negoci familiar de grans dimensions, obert el 1995, havia tancat per problemes econòmics.  Adéu a aquesta terrassa icònica de la BarcelonetaFoto: Merendero de la Mari "En realitat, els mitjans ens vau tancar abans d'hora, ahir estava obert. És avui que ja estem de vacances permanents", em diu amb sorna la Rosa Maria Ribera, quarta generació del restaurant. El seu fill, Guillem Coloma, xef, està al capdavant de la cuina d'aquest icona arrossera de la Barceloneta. El motiu del tancament és molt clar: la impossibilitat de pagar el lloguer d'un restaurant singular, situat al Portal de Mar, amb capacitat per a més de 200 comensals, entre interior i terrassa.   Ara mateix, aquesta empresa familiar estava pagant un lloguer de 53.000 euros al mes. "La renda ve del 2024, quan ens van fer una pujada del 25% del preu del lloguer, i tenim un equip de trenta treballadors. I a l'estiu solíem treballar molt, però aquest últim ha estat horrorós. Alguns migdies hem fet només 15 persones. Co

Muchas veces cierran pequeños restaurantes de barrio, de los de clase media, lo que significa una gran pérdida para la clientela habitual, en su mayoría vecinos. En otras ocasiones, las que menos, caen verdaderos gigantes de la restauración. Pues estamos ante uno de los cierres más sonados de la temporada: el restaurante Lomo Alto/Lomo Bajo, con capacidad para 200 personas y pionero de la tendencia de los restaurantes de maduración de carne en Barcelona, acaba de cerrar puertas.  En un post en sus redes sociales, el establecimiento, situado en la esquina de Aragó con Pau Claris, a un minuto a pie del Paseo de Gracia, ha publicado que "después de muchos años compartiendo nuestra pasión por la buena carne, ha llegado el momento de cerrar esta etapa. Esta decisión marca el final de un capítulo y queremos despedirnos poniendo el foco en las personas que lo han hecho posible. Gracias por vuestra confianza". Lomo Alto & Lomo BajoLomo Alto & Lomo Bajo Así pues, Lomo Alto/Lomo Bajo ha cerrado en seco, sin dar tiempo a la clientela a despedirse. Time Out Barcelona se ha puesto en contacto con el departamento de márketing de Grup Subirats, propietaria del restaurante, que ha preferido no dar motivo del cierre más allá de los agradecimientos publicados en redes. Lomo Alto & Lomo BajoLomo Alto & Lomo Bajo Lomo Alto/Lomo Bajo abrió en 2016, bajo la dirección gastronómica del xef Carles Tejedor. Disponía de un espacio superior dedicado a las carnes prémium a la brasa y a la maduración,

Moltes vegades tanquen petits restaurants de barri, dels de classe mitjana, la qual cosa significa una gran pèrdua per a la clientela habitual, en la seva majoria veïns. En altres ocasions, les que menys, cauen veritables gegants de la restauració. Doncs estem davant d'un dels tancaments més sonats de la temporada: el restaurant Lomo Alto/Lomo Bajo, amb capacitat per a 200 persones i pioner de la tendència dels restaurants de maduració de carn a Barcelona, acaba de tancar portes.  En una publicació a les seves xarxes socials, l'establiment, situat a la cantonada d'Aragó amb Pau Claris, a un minut a peu del Passeig de Gràcia, ha publicat que "després de molts anys compartint la nostra passió per la bona carn, ha arribat el moment de tancar aquesta etapa. Aquesta decisió marca el final d'un capítol i volem acomiadar-nos posant el focus en les persones que ho han fet possible. Gràcies per la vostra confiança". Lomo Alto & Lomo BajoLomo Alto & Lomo Bajo Així doncs, Lomo Alto/Lomo Bajo ha tancat en sec, d'un dia per l'altre, sense donar temps a la clientela a acomiadar-se. Time Out Barcelona s'ha posat en contacte amb el departament de màrqueting i comunicació de Grup Subirats, empresa propietària del restaurant, que ha confirmat el tancament, però ha preferit no aportar cap altra explicació més enllà del missatge d'agraïment publicat a les xarxes socials. Lomo Alto & Lomo BajoLomo Alto & Lomo Bajo Lomo Alto/Lomo Bajo va obrir el 2016, sota la direcció gastronòmica del xef Car

La pizza en Barcelona vive un momento de efervescencia. Encontramos pizzerías de alto nivel y de estilos de todo tipo que abren; como la exuberante y crujiente visión de la pizza romana de Romo, a cargo de la premiadísima Sartoria Panatiero, hasta la pizza estilo NY, un género que con la apertura de la reciente Sacred Slice Pizza y la previa Tomasso se consolida en la ciudad: triángulos de porciones enormes y alta fermentación, con borde crujiente y una masa que no se dobla si la coges con la mano.  Y si os fijáis, en la actualidad pizzera de Barcelona también hay un fenómeno interesante (ya sabéis que los periodistas con tres casos hacemos una generalización): la pizza de fuera de Barcelona (¿podemos llamarla catalana?) que triunfa en la capital. Tiene toda la lógica del mundo: no hay ningún plato de cocina más universal que la pizza. PizzaBar, un restaurante que abrió hace dos años en la plaza de Sant Feliu de Boada –uno de los pueblos medievales más bonitos del Baix Empordà– acaba de abrir en Barcelona: nada más y nada menos que al lado del eje Enric Granados: Pizzabar Barcelona (París, 205. T. 686 44 28 25) se está haciendo un hueco en la competitiva escena de restaurantes de Barcelona.  Foto: PizzaBarPizzaBar, Barcelona Me presento allí y me zampo un menú de calidad, muy divertido y a precios ajustados: por 20 euros, un pequeño entrante que es un wan ton lleno de capipota ortodoxo, tapa muy bien resuelta, guiso picante y meloso por dentro, crujiente por fuera, que mojo

La pizza a Barcelona viu un moment d'efervescència. Hi trobem pizzeries d'alta volada i d'estils de tota mena que obren; com l'exuberant i cruixent visió de la pizza romana de Romo, a càrrec de la premiadíssima Sartoria Panatiero, fins a la pizza estil NY, un gènere que amb l'obertura de la recent Sacred Slice Pizza i la prèvia com Tomasso es consolida a la ciutat: triangles de porcions enormes i alta fermentació, amb vora cruixent i una massa que no s'arronsa si l'agafes amb la mà.  I si us hi fixeu, en l'actualitat pizzera de Barcelona també hi ha un fenomen interessant (ja sabeu que els periodistes amb tres casos en fem una generalització): la pizza de fora de Barcelona (en podem dir catalana?) que triomfa a la capital. Té tota la lògica del món: no hi ha cap plat de cuina més universal que la pizza. PizzaBar, un restaurant que va obrir fa dos anys a la plaça de Sant Feliu de Boada –un dels poblets medievals més bonics del baix– acaba d'obrir a Barcelona: ni més ni menys que al costat de l'eix Enric Granados: Pizzabar Barcelona (París, 205. T. 686 44 28 25) s'està gent un lloc en la competitiva escena de restaurants de Barcelona.  Foto: PizzaBarPizzaBar, Barcelona M'hi presento i em calço un menú de qualitat, molt divertit i a preus ajustats: per 20 euros, un petit entrant que és un wan ton ple de capipota ortodox, tapeta molt ben resolta, guisat picant i melós per dins, cruixent per fora, que suco en la salsa pròpia de la recepta. De principal, una pizza catalana; mozza

Hi ha tres grans famílies de pizza al món: la italiana, l'argentina i la nord-americana. Per motius demogràfics obvis, a Barcelona gaudim de molts exemples de les dues primeres. Però la pizza estil Nova York –aquella que es serveix tallada, amb porcions enormes recobertes d'abundant mozzarella i toppings senzills però copiosos– és la que més escasseja; avui la notícia és que un estatunidenc ha obert un restaurant de pizza NY style a Barcelona (i s'uneix a la veterana Tomasso, d'un argentí, i Fidelio, de propietat catalana). Foto: Ricard MartínSacred Slice a Barcelona: pizza, rock i imagineria catòlica És a dir, que per primera vegada tenim a Barcelona una pizzeria estil NY amb un pizzaiolo nord-americà al capdavant. Sacred Slice Pizza (Roger de Llúria, 155. T. 683 66 51 07) va obrir a meitats d'aquest agonitzant estiu, on hi havia Frankie Gallo, i és propietat d'en Mark Hernández (amb antecedents hispans i alemanys). "Després de la pandèmia, vivíem a Oregon, i vam veure que els tirotejos cada vegada eren més recurrents: al centre comercial on anàvem, al cinema favorit de la nostra filla de 13 anys… I vam decidir que calia ensenyar-li més món que Oregon", recorda.  "Vam marxar dels Estats Units perquè a Oregon cada vegada hi havia més tiroteigs" Hernández no és ni molt menys un novell en el negoci de la restauració; té més de 20 anys d'experiència com a mànager "de tota mena de restaurants, des de fine dining a petits bars sense cartell", i la seva primera feina va ser "als

Existen tres grandes familias de pizza en el mundo: la italiana, la argentina y la estadounidense. Por motivos demográficos obvios, en Barcelona gozamos de muchos ejemplos de las dos primeras. Pero la pizza estilo Nueva York – aquella que se sirve al corte, con porciones enormes recubiertas de abundante mozzarella y toppings sencillos pero copiosos– es la que más escasea; hoy la noticia es que un estadounidense ha abierto un restaurante de pizza NY style (y se une a la veterana Tomasso, de un argentino, y Fidelio, de propiedad catalana). Foto: Ricard MartínSacred Slice en Barcelona: pizza, rock e imaginería católica Es decir, que por primera vez tenemos en Barcelona una pizzería estilo NY con un pizzero estadounidense al mando. Sacred Slice Pizza (Roger de Llúria, 155. T. 683 66 51 07) abrió a mitades de este agonizante verano, donde estuvo Frankie Gallo, y es propiedad de Mark Hernández (de origen hispano y alemán). "Después de la pandemia, vivíamos en Oregón, y vimos que los tiroteos cada vez eran más recurrentes: en el centro comercial al que íbamos, al cine favorito de nuestra hija de 13 años… Y decidimos que había que enseñarle más mundo que Oregón", recuerda.  "Nos fuimos de Estados Unidos porqué en Oregón cada vez había más tiroteos" Hernández no es ni mucho menos un novato en el negocio de la restauración; tiene más de 20 años de experiencia como mánager "de todo tipo de restaurantes, desde fine dining a pequeños baretos sin cartel", y su primer empleo fue "a los 17