Rita Roig

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Solos, con amigos o en familia, ¿a quién no le gusta patinar sobre hielo cuando llega la Navidad? Claro, es cierto que la mayoría solo damos vueltas y vueltas alrededor de la pista como un rebaño de ovejas, siempre bien agarraditos de la barandilla –no vaya a ser que nos caigamos de culo–, pero el hielo nos vuelve locos. Aunque el clima mediterráneo de Barcelona nunca trae nieve, eso no impide disfrutar de la magia del patinaje sobre hielo. Cada año, la ciudad se llena de pistas temporales que permiten vivir esta actividad sin tener que tomar un vuelo para ir a la pista The Rink del Rockefeller Center en Nueva York. ¡Y la que será la única pista permanente de Barcelona, la del Barça Hockey Gel, está a punto de abrir sus puertas! En Time Out Barcelona os lo pondremos fácil: aquí tendréis la selección de las mejores pistas de patinaje sobre hielo de la ciudad para la temporada 2025-2026, para que solo tengáis que preocuparos de poneros los patines y dejaros llevar… ¡con precaución! ¡NO TE LO PIERDAS! La guía más completa para celebrar la Navidad en Barcelona  Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.  

Sols, amb amics o en família, a qui no li agrada patinar sobre gel quan arriba el Nadal? És cert que la majoria només donem voltes i voltes al voltant de la pista com un ramat d’ovelles, sempre ben agafats a la barana –no sigui que caiguem de cul–, però el gel ens torna bojos. Tot i que el clima mediterrani de Barcelona mai porta neu, això no impedeix gaudir de la màgia del patinatge sobre gel. Cada any, la ciutat s’omple de pistes temporals que permeten viure aquesta activitat sense haver d’agafar un vol per anar a la pista The Rink del Rockefeller Center de Nova York. I la que serà l'única pista permanent de Barcelona, ​​la del Barça Hockey Gel, és a punt d'obrir les portes! A Time Out Barcelona us ho posarem fàcil: aquí tindreu la selecció de les millors pistes de patinatge sobre gel de la ciutat per a la temporada 2025-2026, perquè només us heu de preocupar de posar-vos els patins i deixar-vos portar… amb precaució! NO T'HO PERDIS! La guia més completa per celebrar el Nadal a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per elaborar aquest contingut.

Tenim plans per a cada dia i per a tots els gustos: teatre, estrenes de cinema, veure les exposicions imprescindibles, plans per fer en família... Si et quedes a Barcelona, et faltaran hores per fer totes les propostes interessants que hi ha a la ciutat. I compte, algunes són GRATIS (sí, impressionant). Busques més plans? Aquestes són les millors coses per fer a Barcelona aquest mes  

Tenemos planes para cada día y para todos los gustos: teatro, estrenos de cine, ver las exposiciones imprescindibles, planes para hacer en familia... Si te quedas en Barcelona, te faltarán horas para hacer todas las propuestas interesantes que hay en la ciudad. Y ojo, algunas son GRATIS (sí, impresionante). ¿Buscas más planes? Aquí tienes las mejores cosas para hacer en Barcelona este mes  

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Durante casi un mes, la ciudad hierve de actividades para todo el mundo (¡y, alerta, que también las hay gratis!). Mercados, regalos, obras de teatro, cosas por hacer con los peques, conciertos, espectáculos de luces... ¿Queréis saber lo mejor de la agenda de Navidad de Barcelona? Echad un vistazo a nuestra selección y sacad todo el jugo a vuestro tiempo libre haciendo planes divertidos: ¡con estas 20 ideas disfrutaréis de las fiestas y os lo pasaréis mejor que nunca! NO TE LO PIERDAS: Guía completa Navidad 2025 en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

L'últim mes del 2025. L'esperit nadalenc es respirarà vagis on vagis, però la ciutat no atura la resta de propostes de plans, exposicions, obres de teatre, concerts i experiències que ens mantenen vius durant tot l'any. L'agenda traurà fum! NO T'HO PERDIS: 50 coses que has de fer a Barcelona. Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

El CCCB acogerá, hasta el 25 de mayo, la exposición "Rodoreda, un bosque", dedicada a la radicalidad literaria y al imaginario creativo de la escritora en lengua catalana más importante del siglo XX. Comisariada por la ensayista y crítica literaria Neus Penalba, la muestra pretende alejarse de los tópicos, a menudo edulcorados, que han rodeado su figura y mostrar la faceta más contemporánea de Rodoreda, donde la escritura transita entre el realismo y la fantasía para hablarnos de la inocencia, el deseo, el suicidio, el desarraigo, el escarnio o la metafísica. La muestra se sirve de la metáfora del bosque para concebir el espacio expositivo. Las salas se conectan orgánicamente, utilizando este símil para explicar la trayectoria de la autora a través de un recorrido por las raíces literarias y la experiencia del desarraigo del exilio, los troncos marcados por la vivencia de la guerra, las ramas que dialogan con la cultura occidental y las copas que rozan el cielo y acogen pájaros. A través de esta estructura se despliegan más de 400 piezas entre obra plástica, instalaciones, documentos y audiovisuales, incorporando originales de la Fundación Mercè Rodoreda. Uno de los ejes centrales de la muestra es el diálogo que se establece entre la literatura de Rodoreda y creadores de diversas disciplinas y épocas. Entre los artistas expuestos figuran nombres como Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. Además, la selección incluye proyectos

El CCCB acollirà, fins al 25 de maig, l'exposició "Rodoreda, un bosc" dedicada a la radicalitat literària i l'imaginari creatiu de l'escriptora en llengua catalana més important del segle XX. Comissariada per l'assagista i crítica literària Neus Penalba, la mostra pretén allunyar-se dels tòpics, sovint ensucrats, que han envoltat la seva figura i mostrar la faceta més contemporània de Rodoreda, on l'escriptura transita entre el realisme i la fantasia per parlar-nos de la innocència, el desig, el suïcidi, el desarrelament, l’escarni o la metafísica.  La mostra se serveix de la metàfora del bosc per concebre l'espai expositiu. Les sales es connecten orgànicament, utilitzant aquest símil per explicar la trajectòria de l'autora a través d'un recorregut per les arrels literàries i l'experiència del desarrelament de l'exili, els troncs marcats per la vivència de la guerra, les branques que dialoguen amb la cultura occidental i les capçades que freguen el cel i acullen ocells. A través d'aquesta estructura es despleguen més de 400 peces entre obra plàstica, instal·lacions, documents i audiovisuals, incorporant originals de la Fundació Mercè Rodoreda. Un dels eixos centrals de la mostra és el diàleg que s'estableix entre la literatura de Rodoreda i creadors de diverses disciplines i èpoques. Entre els artistes exposats hi figuren noms com Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. A més, la selecció inclou projectes artístics de nova crea

Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.   Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).   La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de l

La obra de Marria Pratts opera como un diario personal. En los lienzos juntos de fantasmas, smileys y garabatos de color rosa, la pintora desgrana las experiencias que le han marcado como artista y como persona. La exposición que le ha dedicado la Galería Mayoral se vertebra a través de dos momentos vitales: la muerte de su madre, cuando el artista era todavía una criatura, y el nacimiento de su hijo. Inspirada en una estancia de dos meses en Son Negre, en Mallorca, que coincidieron con la llegada de su hijo al mundo, el artista transforma impresiones, dibujos y observaciones sobre el entorno natural en una serie de pinturas de gran formato. En la exposición también hay soportes más pequeños y una pieza experimental filmada por su madre en los años ochenta, que convierten la muestra en un espacio en el que el arte religa el pasado y el futuro con un punto de vista esperanzador. No deje que la estética aparentemente rompedora le engañe: sí, Pratts innova en la técnica, pero es heredera de la pintura de Tàpies y Miró. Y los temas que pinta son universales: la muerte, el nacimiento y el amor están en el centro de su obra, que es capaz de sacudirnos desde la potencia y el impacto, pero también desde la ternura y la sensibilidad.

L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill.  Inspirada en una estada de dos mesos a Son Negre, a Mallorca, que van coincidir amb l’arribada del seu fill al món, l’artista transforma impressions, dibuixos i observacions sobre l’entorn natural en una sèrie de pintures de gran format. En l’exposició també hi ha suports més petits i una peça experimental filmada per la seva mare als anys vuitanta, que converteixen la mostra en un espai on l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador.  No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

En esta exposición hay más de 300 imágenes de grandes artistas de la cultura europea, todas filtradas por el criterio y el pensamiento de Georges Didi-Huberman, uno de los pensadores más importantes del presente. La muestra reivindica el poder transformador de las imágenes, su capacidad de conmocionarnos, y se pregunta: ¿cómo hemos representado las emociones en el arte? Las respuestas las articulan artistas como Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. El punto de partida de la exposición es un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma parte del Romancero gitano (1928). En el texto, Lorca habla de la noción estética del duende, un concepto que fascina a Didi-Huberman. Lorca lo plasma con el verso “en el aire conmovido”, que describe la tensión y la sensibilidad que hay entre el observador y la imagen observada. Así pues, la muestra nos presenta un recorrido por imágenes capaces de conmocionarnos a lo largo de varias estaciones temáticas: infancias, pensamientos, caras, gestos, lugares, políticas y, de nuevo, infancias. Son una selección personal de Didi-Huberman que incluye fotografías, pinturas, esculturas, películas, grabados, libros, bocetos, poemas, músicas, que exploran cómo las emociones se transmiten colectivamente. Forman parte de ella trabajos de Aby Warburg, partituras y dibujos de Nietzsche, esculturas de Giacometti, filmaciones de cantaoras elaboradas por I

En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors de l'art més importants del present. La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn.  El punt de partida de l’exposició és un poema de Lorca, el Romance de la luna, luna, que forma part del Romancero gitano (1928). Al text, Lorca parla de la noció estètica del duende, un concepte que fascina a Didi-Huberman. Lorca ho plasma amb el vers “en el aire conmovido”, que descriu la tensió i la sensibilitat que hi ha entre l’observador i la imatge observada.  Així doncs, la mostra ens presenta un recorregut per imatges capaces de commocionar-nos al llarg de diverses estacions temàtiques: infanteses, pensaments, cares, gestos, llocs, polítiques i, de nou, infanteses.  Són una selecció personal de Didi-Huberman que inclou fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes, músiques, que exploren com les emocions es transmeten col·lectivament. En formen part treballs d’Aby Warburg, partitures i dibuixos de Nietszche, escultures de Giacometti, filmacions de cantaoras elaborades per Isaki Lacu

Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges.  El museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar. Amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses, l’exposició ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’ vol aprofundir en l’entorn visual de l’artista entre mitjans de la dècada dels quaranta i mitjans de la dels cinquanta del segle xx, tot just abans que entrés en l’abstracció. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.   La mostra se centra, per exemple, en l’herència surrealista de Tàpies i en el seu interès per la mística o per Llull. A les obres més primerenques s’hi pot detectar una tensió entre l’academicisme i les avantguardes que l’artista va plasmar en retrats gairebé hiperrrealistes, el Retrat de Josep Lluís Samaranch (1951), el Retrat de Teresa (1953) i el Retrat de Joan Brossa (1950-1970). L’exposició també presenta obres de Tàpies que plantegen el cos com a paisatge i el paisatge com a cos, on les imatges mostren cossos no normatius en transf

Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc.  L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual.  Llena, per exemple, s’hi aproxima amb una sèrie de dibuixos en paper reciclat, en un gest que recorda la pobresa franciscana. Guinovart li ret homenatge amb una obra que beu directament de la seva estètica. Povo juga amb la llum en espais foscos, evocant el mateix efecte clarobscur que va fer famós el pintor barroc. I Valldosera treballa amb projeccions lumíniques que transformen objectes quotidians en imatges espirituals, establint un diàleg amb el passat. La mostra culmina amb dues ima

¿Cómo diseñaremos en un mundo donde cada vez habrá más escasez de materias primas? La nueva exposición permanente del DHub intenta responder a esta pregunta. Bajo el nombre Matter Matters. Diseñar con el mundo, la comisaria Olga Subirós hace un recorrido por el pasado, el presente y el futuro de la materia, desde el extractivismo colonial hasta el actual momento de crisis climática. La exposición responde al cambio de rumbo implantado por el director del DHub, José Luis de Vicente, quien quiere que el nuevo museo aborde las preocupaciones del siglo XXI. El DHub no solo estrena exposición, también inaugura un mirador. Una de las ideas que la comisaria Olga Subirós ha puesto en práctica es la de mostrar la ciudad como una consecuencia más del diseño contemporáneo. Por eso, se han destapado las ventanas de la segunda planta del DHub, que ahora permiten ver la plaza de las Glòries y el mercado dels Encants. Dentro de la muestra, un ventanal que da a la ciudad dialoga con un muro de cerámica. Son 12 metros de piezas que van desde la Edad Media hasta el siglo XX. Todas las cerámicas tienen motivos naturales: se pueden ver peces, pájaros, plantas. “Es una naturaleza romantizada que contrasta con la ciudad que tenemos delante”, explica Subirós. “La manera en que entendemos la naturaleza, como algo separado del ser humano, es lo que nos ha llevado a explotarla”. La exposición reúne, en una superficie de 1.000 m², más de 700 piezas de creadores nacionales e internacionales. Algunas son

Felipe Romero siempre ha fotografiado territorios que son o han sido escenario de tensión, conflicto y reflexión visual. Su obra nos acerca a escenarios como el río Magdalena de Colombia (que en los a los años 50 era un cementerio de los cadáveres derivados de las FARC) o el estrecho de Gibraltar, un lugar donde la migración de jóvenes es una realidad cotidiana.  Este artista colombiano es el ganador de la segunda edición del KBR Photo Award, que tiene el objetivo de reafirmar el compromiso de la institución con la creación artística emergente, y por eso el KBR le dedica una exposición. La práctica fotográfica de Romero Beltrán se sitúa en los límites de la fotografía documental: utiliza elementos propios de este lenguaje, pero los hace dialogar con otros de carácter artístico, pictórico o performativo. El resultado son imágenes que van más allá de lo puramente fotográfico para abarcar todo el ámbito de la visualidad.

Felipe Romero sempre ha fotografiat territoris que són o han estat escenari de tensió, conflicte i reflexió visual. La seva obra ens apropa a escenaris com el riu Magdalena de Colòmbia (que als anys 50 era un cementiri de cadàvers provinents de les FARC) o l'estret de Gibraltar, un lloc on la migració de joves és una realitat quotidiana. Aquest artista colombià és el guanyador de la segona edició del KBR Photo Award, que té l'objectiu de reafirmar el compromís de la institució amb la creació artística emergent, i per això el KBR li dedica una exposició. La pràctica fotogràfica de Romero Beltrán se situa en els límits de la fotografia documental: utilitza elements propis d'aquest llenguatge però els fa dialogar amb altres de caràcter artístic, pictòric o performatiu. El resultat són imatges que van més enllà del purament fotogràfic per abastar tot l'àmbit de la visualitat.

El Poble-Sec vol convertir-se en el nou epicentre cultural i social del flamenc a Barcelona. El barri s’omplirà de tallers, actuacions, juergas i trobades de tota mena sota la batuta d’Edgar Platón i Noemí Osorio, fundadors de l’acabada de néixer Penya Flamenca del Poble-Sec. La presentació d’aquesta nova entitat, que no té una seu fixa, va ser a la bodega La Belter, al carrer Nou de la Rambla, un espai que formarà part del teixit d’establiments que dinamitzaran les activitats de la penya i agitaran la vida cultural del barri.  L'objectiu, explica Platón, que és guitarrista de formació és "que la penya sigui un punt de trobada obert, viu i arrelat al Poble-sec, on el flamenc es visqui en totes les seves formes: el cante, el toque, el ball, la paraula i la convivència". Platón és veí del barri i va veure clar que l'ànima popular del Poble-sec era el brou de cultiu perfecte per al projecte, així que va posar-se a treballar la relació amb espais emblemàtics com el Centre Cívic Albareda o el Sortidor per fer arrancar la nova penya.  View this post on Instagram A post shared by @laflamencapoblesec Amb un format itinerant i molt participatiu, la Penya Flamenca del Poble-Sec oferirà tallers de guitarra, ball i palmas, així com concerts íntims i sortides als tablaos de la ciutat. “La idea és que la gent que no coneix el flamenc s’hi acosti de manera lúdica”, diu Platón, “i que després puguin participar a les juergas que organitzarem”.  Però, què és una juerga? I

Per Rita Roig Les violències digitals passen a internet, però se sancionen als tribunals. Encara que puguin passar més desapercebudes, el sistema jurídic està preparat per a condemnar-les i protegir les víctimes. En parlem amb l’advocada penalista i criminòloga Carla Vall, que en la seva trajectòria laboral ha treballat per fer front a les violències masclistes. Parlem amb ella amb motiu de la campanya del 25 N del Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya en contra de les violències masclistes en l'àmbit digital. Què és una violència masclista digital? Les violències masclistes digitals són aquelles violències que necessiten internet i dispositius tecnològics per fer efecte. Una diferència amb el que seria el món 1.0 és que es poden reproduir més fàcilment. Per exemple, si en el món offline tu pateixes una violència, és més fàcil que es produeixi una única vegada, però davant de delictes tecnològics és molt més probable que es vagi replicant una vegada i una altra i que, a més a més, no puguis acabar esborrant del tot el rastre d'aquest delicte. En una violència digital la reparació és bastant més complexa.  Quin marc legal tenen les violències digitals? En els últims anys hi ha hagut molts canvis legislatius. La Llei del Només sí és sí, per exemple, contempla molt la dimensió de la violència sexual digital i la persecució de delictes que es donen específicament a les xarxes. I la mateixa llei catalana dona una nova dimensió a aquestes violències.  Qu

Per Rita Roig L’Alba Lafarga treballa de gestora cultural, però fa divulgació a Youtube sobre filosofia, cultura i qüestions relacionades amb internet. Per a ella, ser a Youtube és una forma d’activisme. En un moment en què el món digital se’ns presenta com a hostil i fins i tot ens porta a l’esgotament, la seva mirada sobre internet és un oasi d’optimisme i, a la vegada, ofereix alternatives viables perquè les nostres vides digitals no estiguin plenes d’odi i de frustració. Parlem amb ella amb motiu de la campanya del 25 N del Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya en contra de les violències masclistes en l'àmbit digital. Internet és un lloc menys segur si ets una dona? Històricament, internet ha estat un espai menys còmode per a les dones i per a les persones que no s'identifiquen amb un gènere concret. I això, evidentment, ha portat al tipus d'experiència que tenim també dins d'Internet i com ens hi relacionem. Quin és el subjecte ideal per internet, qui hi està més còmode? Si parlem de les xarxes socials comercials, les més populars, diríem que el perfil idoni seria l'home blanc, ja que al final tots els algorismes estan dissenyats principalment per aquest tipus de persones, que són les que aconsegueixen sempre més llocs de feina, millors llocs de feina, millors sous. El disseny dels algorismes sempre està pensat des de llocs concrets, hem de tenir clar que no són estructures neutrals. Com és que internet no té un disseny neutral? Sovint associ

Per Eugènia Güell i Rita Roig Sònia Guerra és la presidenta de l'Institut Català de les Dones i, actualment, compagina aquest càrrec amb la secretaria general del Departament d’Igualtat i Feminisme. Des del Govern, treballa per a prevenir, combatre i erradicar la violència masclista: des dels telèfons d'atenció a les dones que pateixen violència, a serveis més específics per lluitar contra la violència digital. Parlem amb ella amb motiu de la campanya del 25 N del Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya en contra de les violències masclistes en l'àmbit digital. Quines actuacions està desplegant ara mateix el Govern per combatre les violències masclistes, en general? El Govern de la Generalitat està fent diverses actuacions per atendre les violències masclistes que patim les dones pel simple fet de ser dones. Per una banda, estem consolidant tota la xarxa de recursos d'atenció a les dones víctimes de violència masclista, com són els serveis d'informació i atenció a les dones, els serveis d'intervenció especialitzada, el telèfon 24 hores els 365 dies de l'any, els punts de trobada… Però també estem ampliant tota una sèrie de serveis que potser ja existien, però que faltava enfortir o que simplement no existien, com el SIE Digital, un servei d'intervenció especialitzada que hem fet per la violència digital. Pel que fa als serveis d'intervenció especialitzada, quan el president Illa va arribar al govern i la consellera Eva María Menor va aterrar al Depar

A la entrada del Museu Can Framis se oye ruido de agua. Es una escultura titulada Agua de vida, una fuente transparente en forma de cáliz que almacena y emana agua al mismo tiempo que filtra la luz que viene del exterior y la hace rebotar por las paredes de la sala. Empiezan los parlamentos de la exposición, pero el sonido de la fuente nos impide escuchar bien a las autoridades. Incluso cuando la artista Sílvia Gubern empieza a charlar, el agua le roba el protagonismo: parece que su obra de arte quiera hablar por sí sola. Pero las convenciones sociales de la rueda de prensa se imponen y alguien pide si, por favor, podemos apagarla mientras habla la artista. El agua cesa y empieza la visita. Fundació Vila CasasSílvia Gubern al museu Can Framis Para Bernat Puigdollers, director de arte de la Fundació Vila Casas, Sílvia Gubern era “un elefante en la habitación”. ¿Cómo puede ser que una artista que formó parte del rompedor Grup del Maduixer junto con Antoni Llena o Jordi Galí y que estaba vinculada a la vida cultural barcelonesa hasta el punto de diseñar la famosa portada de Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, lleve treinta años sin exponer en Barcelona? La respuesta es bastante compleja: tiene que ver con el alejamiento del mundo que Gubern forzó para encontrarse a sí misma, pero también con la violencia de un mundo del arte masculinizado y, sobre todo, con los saberes espirituales que han acompañado a la creadora y que quedan plasmados en su obra.  Rita RoigSíl

A l’entrada del Museu Can Framis se sent soroll d’aigua que brolla. És una escultura titulada Aigua de vida, una font transparent en forma de calze que emmagatzema i emana aigua alhora que filtra la llum que ve de l’exterior i la fa rebotar per les parets de la sala. Comencen els parlaments de l’exposició, però el so de la font no ens deixa sentir massa bé les autoritats. Fins i tot quan l’artista Sílvia Gubern comença a xerrar, l’aigua li roba el protagonisme: sembla que la seva obra d’art vulgui parlar per si sola. Però les convencions socials de la roda de premsa s’imposen i algú demana si, per favor, podem apagar-la mentre parla l’artista. L’aigua cessa i comença la visita.  Fundació Vila CasasSílvia Gubern al museu Can Framis Per a Bernat Puigdollers, director d'art de la Fundació Vila Casas, Sílvia Gubern era “un elefant a l’habitació”. Com pot ser que una artista va formar part del trencador Grup del Maduixer juntament amb Antoni Llena o Jordi Galí i que estava vinculada a la vida cultural barcelonina fins al punt de dissenyar la famosa portada de Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, faci trenta anys que no té cap exposició a Barcelona? La resposta és força complexa: té a veure l’allunyament del món que Gubern va forçar per a trobar-se a ella mateixa, però també amb la violència d’un món de l’art masculinitzat i, sobretot, amb els sabers espirituals que han acompanyat la creadora i que queden plasmats en la seva obra. Rita RoigSílvia Gubern al museu Can F

Sabem que som encara a inicis de novembre, però també que el temps passa molt de pressa. En un tres i no res serà desembre i, llavors, tot seran presses! Per tant, ara que comencem a saber com serà el Nadal a Barcelona, cal parlar també del desplegament nadalenc que acull cada any el Port de Barcelona. A part de la ja coneguda fira de Nadal al Port, enguany a la festa s’hi sumaran Las Golondrinas, la tradicional i familiar embarcació que recorre el litoral barceloní.  Ajuntament de BarcelonaLas Golondrinas Potser hi heu anat d’excursió amb l’escola o amb la família, però segur que no hi heu pujat de nit. Això és perquè Las Golondrinas no han ofert mai passejos nocturns: bé, fins aquest Nadal en què, després de 137 anys d’història, les embarcacions es guarniran amb llums de colors i decoració nadalenca i sortiran a recórrer el Port durant la nit.  Serà una oportunitat única per albirar la ciutat il·luminada des del mar, ja que des de Las Golondrinas es podrà veure el Port Vell i l’espectacle lumínic de la torre de Jaume I, un dels principals punts calents de l’ambient de Nadal de la ciutat.  Nadal al PortNadal al Port Aquestes rutes tindran una durada d'uns 40 minuts i les entrades costaran 16 euros per als adults (tot i que s’oferiran preus més baixos per als infants). Seran a bord del Trimar, una embarcació de 196 places que, a part de decoració i música de Nadal, també durà a bord actors i actrius que cantaran i oferiran espectacles teatrals. Les entrades es podran comp

Sabemos que estamos aún a inicios de noviembre, pero también que el tiempo pasa muy deprisa. En un abrir y cerrar de ojos será diciembre, os lo aseguramos. Por lo tanto, ahora que empezamos a saber cómo será la Navidad en Barcelona, hay que hablar también del despliegue navideño que acoge cada año el puerto de Barcelona. Aparte de la ya conocida feria de Nadal al Port este año a la fiesta se sumarán Las Golondrinas, la tradicional y familiar embarcación que recorre el litoral barcelonés.  Ajuntament de BarcelonaLas Golondrinas Quizás hayáis ido de excursión con la escuela o con la familia, pero seguro que no os habéis subido a Las Golondrinas de noche. Esto es porque Las Golondrinas no han ofrecido nunca paseos nocturnos: bien, hasta esta Navidad en que, después de 137 años de historia, las embarcaciones se adornarán con luces de colores y decoración navideña y saldrán a recorrer el Puerto durante la noche. Será una oportunidad única para divisar la ciudad iluminada desde el mar, ya que desde Las Golondrinas se podrá ver el Port Vell y el espectáculo lumínico de la torre de Jaume I, uno de los principales puntos calientes del ambiente de Navidad de la ciudad.  Nadal al PortNadal al Port Estas rutas tendrán una duración de unos 40 minutos y las entradas costarán 16 euros para los adultos (a pesar de que se ofrecerán precios más bajos para los niños). Serán a bordo del Trimar, una embarcación de 196 plazas que, aparte de decoración y música de Navidad, también llevará a b

De què parla el MACBA, quan diu que la seva nova exposició és sobre Panàfrica? Aquest concepte, el panafricanisme, va ser un moviment impulsat fa més d’un segle per artistes i intel·lectuals d’arreu que es feien la mateixa pregunta: Com seria el món si tots els pobles africans i les seves diàspores s’agermanessin? La nova mostra del MACBA ens convida a fer precisament això. Segons Elvira Dyangani Ose, directora de la institució i comissària de la mostra juntament amb Antawan I. Byrd, Adom Getachew i Matthew S. Witkovsky, les sales del museu s’han omplert “de l’esperit col·laboratiu del panafricanisme” i, a través de pintures, llibres, creacions populars, música, fotografies i vídeos ens conviden a imaginar un món millor.   Foto: Miquel CollVistas de la exposición "Proyectar un planeta negro. El arte y la cultura de Panáfrica", 2025. Entrar a les sales del museu és, doncs, com canviar de món. No de país, ni de continent, ni tan sols de llengua. De fet, l’exposició aprofundeix en l’impacte del panafricanisme en la història catalana i espanyola i ens revela la presència d'activistes negres a la Barcelona obrera o al bàndol republicà de la Guerra Civil. El que fa la mostra, doncs, és dur-nos de viatge a un altre pla de la realitat que ha existit sempre. Més de cinc-cents objectes d’un centenar d’artistes i intel·lectuals, produïts a l’Àfrica, Europa, l’Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud ens fan adonar que la història té moltes capes i no totes surten als llibres o a la televi

¿De qué habla el MACBA cuando dice que su nueva exposición trata sobre Panáfrica? Este concepto, el panafricanismo, fue un movimiento impulsado hace más de un siglo por artistas e intelectuales de todo el mundo que se hacían la misma pregunta: ¿cómo sería el mundo si todos los pueblos africanos y sus diásporas se hermanaran? La nueva muestra del MACBA nos invita a hacer precisamente eso. Según Elvira Dyangani Ose, directora de la institución y comisaria de la muestra junto con Antawan I. Byrd, Adom Getachew y Matthew S. Witkovsky, las salas del museo se han llenado “del espíritu colaborativo del panafricanismo” y, a través de pinturas, libros, creaciones populares, música, fotografías y vídeos, nos invitan a imaginar un mundo mejor.  Foto: Miquel CollVistas de la exposición "Proyectar un planeta negro. El arte y la cultura de Panáfrica", 2025. Entrar en las salas del museo es como cambiar de mundo. No de país, ni de continente, ni siquiera de lengua. De hecho, la exposición profundiza en el impacto del panafricanismo en la historia catalana y española y nos revela la presencia de activistas negros en la Barcelona obrera o en el bando republicano de la Guerra Civil. La muestra, entonces, nos hace viajar a otro plano de la realidad que ha existido siempre. Más de quinientos objetos de un centenar de artistas e intelectuales, producidos en África, Europa, América del Norte y América del Sur, nos explican que la historia tiene muchas capas y que no todas aparecen en los libros

Algunos fragmentos de una instalación que hace poco lucía en el Espai 13 de la Fundació Miró ahora están sobre una mesa que preside el espacio. Estamos en el taller de la artista, investigadora y activista sorda Hac Vinent, que se encuentra en el interior de la fábrica de creación L’Escocesa, en el Poblenou. Normalmente, los estudios de los artistas son lugares privados, reservados para la creación y la experimentación que requiere el arte antes de ser expuesto, pero la sección de Artes Visuales del Ateneu Barcelonès ha decidido que también pueden ser lugares de interés para el público.  Rita RoigTaller d'Hac Vinent “Estamos acostumbrados a ver la obra de arte, pero no el proceso o el lugar donde ha sido creada”, explica Alba Font, ponente de Artes Visuales del Ateneu. Para mostrar esta cara desconocida del arte contemporáneo han impulsado el ciclo Talent Ixent, un programa de visitas a talleres de creadores catalanes que tiene la intención de divulgar sobre arte enseñando aquello que a menudo no se ve. La propuesta ya ha permitido al público (las visitas son para socios y no socios del Ateneu) visitar talleres como los de los pintores Jan Vallverdú o Diego Hernández. Hac Vinent lleva cinco años trabajando desde la fábrica de creación La Escocesa y tiene su taller allí. El espacio está lleno de materiales y piezas que han sido expuestas en centros de arte, como las de la exposición Accident de la Fundació Miró. “En esta muestra trabajé en torno a la idea del placer: a menu

Isabel Steva Hernández, más conocida como Colita, fotografió a las mujeres de finales de los setenta y las publicó en un libro titulado Antifémina, que hizo junto con María Aurèlia Capmany. La publicación, considerada el primer libro gráfico abiertamente feminista de la Transición, causó mucho revuelo en el año 1977 porque planteaba temas que aún hoy están vigentes, como la prostitución, la cosificación de la mujer o la vejez femenina. © Archivo Colita FotografíaÀvia i neta. Barcelona, 1976. De la sèrie 'La dona marginada en la societat' © Archivo Colita Fotografía El libro nació un día en que Capmany y Colita se adentraron y analizaron el archivo de la misma fotógrafa, que ya estaba lleno de imágenes de mujeres de todo tipo. Ambas detectaron cuáles eran los vacíos en su archivo y Colita salió a fotografiar aquellos temas que no tenían suficiente representación y que era necesario denunciar o reivindicar. Después, las imágenes fueron acompañadas de las palabras de Capmany, transformando las fotos en un libro gráfico inteligente y lleno de humor, que ambas creadoras maquetaron de manera artesanal. © Archivo Colita FotografíaDona darrere la reixa. Sanlúcar de Barrameda, 1969. De la sèrie 'Història d'una solitud' Ahora, el DHub recupera estas imágenes del libro (muchas de las cuales no se habían expuesto antes) y las pone a disposición del público en la exposición Colita. Antifémina, que refleja cómo vivían las mujeres en los años setenta. La muestra ya se pudo ver en 2024